Jo diria que les cartes als directors de diaris ens orienten força sobre la temperatura afectiva dels lectors. Es nota perquè arreu del món hi ha gent que asseguren començar la lectura precisament per les cartes al director; o per les pàgines d´esport, les esqueles mortuòries o els mots creuats. Aquí volia arribar: a l´encreuament entre les cartes i el joc dels mots. ¿És casualitat que en un moment determinat es toqui un tema i s´infli dies i dies, o es munti el debat públic des de la taula d´un Maquiavel mediàtic que riu per sota el nas? Sigui com sigui, els comentaris sobre els mots creuats d´en Fortuny a La Vanguàrdia m´han fet arribar a la conclusió de que, tot i la dificultat de resolució del joc diari hi ha un munt de persones que frueixen resolent-lo, cosa digne de felicitació i elogi. És una activitat que proporciona riquesa de vocabulari i agudesa en escollir mots condicionats a complicades relacions amb  altres paraules, per donar nom a conceptes més o menys abstractes… (Tot sigui per fugir del sofà i la tele!). I ahir, sense ganes de buscar els tres peus al gat, pensava modestament que aquesta glosa diària també és com una mena de joc de paraules encreuades que es pengen a l´espai (es diu xarxa…). Els diaris amb el joc resolt, acaben la vida al sac dels papers o protegint el terra després de fregat, cosa que diu molt en favor dels anònims triomfadors; en canvi les gloses, suposant que ningú les llegís, queden arxivades per ordre alfabètic i cronologic. En qualsevol cas, preval la tasca personal i desinteressada per damunt de qualsevol elogi d´altri. O deficiència pròpia.

martiolaya