Hi ha moltes persones que, en certa manera, els han allargat l´estiu: els que en acabar vacances s´han trobat amb la dolorosa sorpresa de que l´empresa on teballàven ha tancat. Allargar l´estiu quan el sol ja no  pica no comporta res de bò. La terra ho marca pla bé amb les seves èpoques de collita, de llaurar i abonar camps, de sembrar… Maleïdes vacances d´estiu si han servit per enfangar amb paperasses més o menys legals l´economia clara i pristina –la del poble ras-  que viu d´allò que cobra a canvi del seu treball. Hi ha famílies que ara compten amb més d´un aturat sota el mateix sostre. Espanya (i Catalunya també, és clar, en el mateix paquet) no fa gaire més d´un any es postulava com el país europeu més fort davant la crisi; i ara tot Europa sap que serà líder, amb molta avantatge per damunt dels altres,  en  la llista de països amb major nombre d´aturats. I això no es soluciona parlant de brots verds ni apel·lant a indecents (sí, de “falta de decència”) crides a favor de la pujada d´impostos “per a salvar les pensions…de les vídues! No invento res; ho va dir fa un paell de dies un senyor que es diu Blanco en una ciutat del Baix Llobregat. (I no vull fer cap acudit amb un  suposat senyor que es diés Negro, perquè no és assmpte per fer-hi broma).

martiolaya