Sol solet, vinem a veure, vinen a veure… No ho cantàvem pas fa  ben poc, que més aviat l´eludíem. Ja fa alguns díes que tothom ha entrat, sinó de grat  per força, en ambients i tasques de tardor. Han començat els nens a les escoles, han acabat vacances els tocatardans i els polítics ja són a la feina i cuiten a posar-se al corrent en mirades de reüll, en intentar penjar la llufa a col·legues d´altres partits i, encara que singuin  aliats en tasques de govern, contradir-se entre ells i fer-ho fins i tot components d´una mateixa banda. (Mal exemple,  nens!) Ara que ha començat la tardor amb tots els ets i uts i l´exactitud de l´Astromia (l´altra dia ja vam saludar Galileu, que li volen regatejar mèrits) també la glosa vol començr a vestir-se: sabates, mitjons, potser corbata…i un jerseiet prim, que els matins fresqueja. El sol no pica i el temps convida a treballar de valent: com va la llei electoral? Us heu adonat que Endesa (ara en mans d´interessos italians) ens ha carregat en el fort de l´estiu factures indesxifrables? Us heu fixat que comença fent tentines la campanya electoral? Canvis més o menys vistosos a diaris, ràdios i teles, esmolen les eines per afaitar electors (A l´AVUI, a manca encara de Director-periodista, s´han  tret de sobre el noi Cruanyes, que deia les coses clares; i tampoc veig que hagi tornat de vacances el santcugatenc Sam Abrams). El solet no pica, la cosa es refreda i la crosta s´esmicola a cops de futbol. Solet: vine´ns a veure, vine´ns a veure…Hi ha malfiança i un clam recelós: demà m´afaitaras!

martiolaya