Joan Amades fou un  autodidacta. Segons alguns nuclis de gent culta “fou un drapaire de papers”. Però va ser “Conservador del Museu Municipal d´Indústria i Arts populars” i membre del “Centro de Estudios de Etnologia Peninsular”. La seva tasca de recerca i la seva habilitat i tossuderia en recapitular i publicar llegendes,balls, cançons, refranys i tradicions dels països de parla catalana és abassagadora; com per fer morir d´enveja  més d´un estudiós titulat. Es veu que era home senzill, treballador, i també ben ajudat en les tasques que requeríen ser endreçat i cuidadós en cronologíes. Aquest any en fa cinquanta de la seva mort; l´efemèride no ha passat desapercebuda i hom li ret homenatge. L´autor de la glosa, amb tot i no ser home de misses, s´adhereix a l´homenatge posant en majúscules el mateix titular que Joan Amades utilitza (“Costumari Català – El pas de l´Any”. Salvat. Reimpressió de la primera edició de 1950-1956. Volum V) en  parlar del dia 24 de setembre: MARE DE DÉU DE LA MERCÈ. I començo rondinant: no m´agrada que la “tradicional” dinastia d´Alcaldes de Barcelona que acaba amb l´hereu regnant, s´hagin carregat barroerament orígens, costums i tradicions de les Festes de la Mercè (ara anunciades com “M , “). “Segons la tradició… “ –comença Amades – I li dedica 8 pàgines de text i il.lustracions. Hauré de seguir demà, que hi ha coses divertides que m´agradarà espigolar.

martiolaya