Joan Amades explica: “…en tal nit com la d´avui (ahir, 24 de setembre) de l´any 1218, va baixar ella en persona (la Mare de Déu) acompanyada d´un estol d´angelets i va visitar el gran rei En Jaume al seu palau, el seu confessor i conseller sant Pere Nolasc i el canonge de la Seu, sant Ramon de Penyafort, i els manifestà el seu desig que fundessin una ordre de monjos cavallers els quals tindríen cura de redimir els pobres cristians que queien captius de serraïns i d´altres infidels…” Els tres personatges es van tenir per molt honorats amb la gran mercè de la visita…Llegenda i realitat es barregen: va existir la Real Ordre de la Mercè de redempció de captius “que tant bé va fer a la societat cristiana a la darreria de l´Edat Mitjana i primaria de la Moderna, fins que es van extingir la pirateria i l´hegemonia de la mitja lluna…” Són llargs segles de cultura cristiana a casa nostra i set segles, més o menys, d´ocupació de la península per part de la ”hegemònica” mitja lluna. L´any 1868 el Vaticà, també un estament hegemònic, va declarar la Mare de Déu de la Mercè patrona de la ciiutat de Barcelona “i des d´aleshores que la ciiutat celebra avui (ahir) la seva festa, en lloc de fer-la per Santa Eulàlia com abans es feia”. (Però aquesta serà una altra història: la història insòlita d´una patrona que van destituïr i que ara  -la festa és la festa-  li comencen a dir Laia, que és veu que és més guay. Una història que, si puc, explicaré quan toqui).

martiolaya