Es un guarisme, tibat i galdós, que es fa dir…el 902! Sovint amaga, en comptes d´atenció, maltractament al client. Per començar, la trucada ja és més cara i el que la rep se´n deu benefciar. Sents una musiqueta i després et poden dir que no et moguis, que tot seguit t´atendran, o que les línies estan plenes i truquis més tardet… O que els dies d´atenció al client són els dilluns, els dimecres i els divendres només al matí (i tu truques el dijous a la tarda, amb un xupa-xup a la boca i un globus que t´han donat). No sempre pinten bastos: sovint t´endollen un discurs gravat que has de seguir amb atenció extrema: si vols parlar en català o castellà, has de prémer un número o un altre…Si ets funcionari (n´hi ha tants i tan enfeinats sol.licitant i pagant informes externs!) espera l´operadora…Si coneixes un número intern preme´l de seguida o perdràs el torn… I un truc nou descobert l´altra dia: entre opció i opció et poden recitar que han fet obres al piset i que d´ara endavant t´ofereixen (tanta generositat!) una cadira per a l´acompanyant en els “boxs” d´urgències. Però si aconsegueixes parlar amb algú que respon a les teves preguntes (anava a escriure tantost, però avui no estic per bromes) et pot dir que t´has confós de número, que no has trucat a la llum, ni al gas, ni a l´aigua, ni a cap clínica privada, sinó al tanatori “La bella vista”, on es senten  cantar els ocells i flaires d´herbes remeieres. Truqueu a un 902! Ens esperen.

martiolaya