Segons definició  que en fa la bona amiga Joana Raspall en el seu Diccionari de locucions i frases fetes (J.R. i Joan Martí. Edicions 62. 1984) anar amb peus de plom vol dir prevenir-se, anar amb peus plans, pesar les paraules…I m´adono que de la mateixa manera que escric bloc en lloc de blog, m´entossudeixo en escriure glosa en lloc de glossa. En el diccionari, la primera et remet a la segona i aquesta directament a “mot que requereix una explicació…amplificació, variacions, etc. d´un

tema…” Glosa, glossa? Els dos mots tenen connotacions  musicals i poden esdevenir corranda…Tinc la sensació que, si algú em llegeix, pensarà: “aquest, avui, va amb peus de plom”. I és què vol i dol, i  vol assegurar-se de si realment és la mateixa cosa glosar que glossar, abans de parlar d´una persona i un  fet. En el ben entès que no cal ni mirar el diccionari per rebutjar el verb “lloar” i el nom “lloança” que no és el cas. Els diaris en parlen prou de¨Palau i d´Orfeó”, i sobre tot informen, sovint glossen i mai lloen perquè no hi ha motiu. Jo destacaria les frases d´una bona senyora en acabar una seva carta enviada a l´”Avui”: …em dol per l´Orfeó, però celebro que se sàpiga, d´una vegada, el que s´ha permés al llarg de tants anys. Quan vaig marxar, et vaig dir que et desitjava tota la sort que et mereixes. Doncs ja la tens». (En el diccionari esmentat hi ha una dedicatòria tendra que potser no vé a tomb. Però la copiaré per iniciar  la glosa –glossa?- de demà).

martiolaya

Advertisement