A sants i a minyons no els prometis si no els dons. I dono avui allò que ahir vaig prometre: la dedicatòria que la bona amiga Joana Raspall ens va fer, a la meva dona i a mi, del seu diccionari. Llegiu, que us agradarà: Estimats Núria i Marti, que sempre tot us vagi com una seda, que us ponguin totes i pugueu sempre tirar pilota a l´olla; que la vostra vida sigui una bassa d´oli i que us trobeu a la llar com el peix a l´aigua. De tot cor –que també és una frase feta però que aquì te sentit propi – una bona abraçada. (Sant Feliu de Ll. juny del 1985). (Gràcies, Joana, pels bons auguris i disculpa la gosadia de penjar als quatre vents confidències d´estar per casa). Fa anys que ens coneixem! Ella va guanyar la primera edició del premi de Teatre “Cavall Fort i Rialles” amb una obra titulada “El Pou”(en  el ,jurat hi havia amigues i amics com la Aurèlia Capmany, Xavier Fàbregas, Salvador Fité,  Francesc Clua… Més tard, l´any 1977,  arran del Congrés de Cultura Catalana, aparegué la col·lecció “Teatre EDB per a nois i noies” d´Editorial Dom Bosco, llavors dirigida pel Pare salesià Carles Garulo que avui, amb residència a Roma, dirigeix la xarxa mundial d´universitats salesianes (encara ens veiem, de tant en tant!). Doncs en això hi va tenir un paper rellevant la Joana, treballant bras a bras, i en temps de vaques magres, amb la Carme Suqué, la Nuri Tubau i l´Andreu Vallvé. Les coses no es fan soles! He omplert el sac amb coses personals, he parlat de la família i he presumit d´amics; i diu que això no es fa. Però no és res de l´altra món: frases fetes de l´any de la picor que ajuden a fer-ne de noves. Més val això que un miquel. Avui, que és la seva festa!

martiolaya