Porten riquesa del cel. És un dels refranys catalans que ens parlen de Sant Miquel. Insisteixo en el tema que he tocat sovint : hi ha un munt de festes religioses (les més importants) coïncidents en equionoccis. I Sant Miquel «correspon a l´equinocci tardoral,  moment que marca una fita important dins de la vida agrícola” (veremes, inicis de sembrada, feines que han donat lloc “a diversos costums i a nombrosos refranys”. Des de sempre hi ha hagut, és clar, veremes i sembrades; i les coses entrecomillades les he menllevades del “Costumari”de Joan Amades. Això explicaria el sentit tradicional de les festes, sigui quin sigui el mite a adorar: el “santi de guixi” o déus operístics entre sòns wagnerians. Sant Miquel el podem recordar com  a personatge de “·Els Pasorets” amb espasa i cuirassa defensant la gent bona dels assetjos malignes de Satanàs… És patró d´un munt d´oficis i senyala tradicions, vives o no: el bestiar que baixa de les muntanyes per Sant Miquel o aquell porc que mataven a Sarrià, per privilegi especial, tres dies abans de que ho deixessin fer a  Barcelona… Atenció, urbanistes i constructors d´alt “standing”: el preciós barri de Barcelona anomenat “Les Corts”, abans es referia, precisament, a les corts de porcs que hi havia a les afores del poble de Sarrià, camí de Barcelona. (En aquest moment s´encén un llum que il.lumina Sant Miquel Arcàngel i els dimonis es caragolen per terra).

martiolaya