Ventura Gassol és un dels tretze poetes que, donant nom a un de tretze carrers,  donen nomenada al que ja tothom coneix com el barri dels poetes: el barri de Coll Favà, de Sant Cugat. Ja fa temps, vaig  iniciar un comentari mensual per ordre alfabètic i ara toca Gassol.  Algú diu: “fou un  dels poetes més llegits i recitats del segle XX” i rebla el clau: “…junt amb Josep M. de Sagarra i després deVerdaguer”. No goso portar-li la contrària, com tampoc vull fer-ho amb qui proclama que Verdaguer “és desconegut” i “cal donar-lo a conèixer als joves”. Cadascú hi diu la seva. Tornant a Gassol, puc dir on i quan va néixer (Selva del Camp, 1893) i també on i quan va morir (Tarragona, 1980). I afegir que fou membre de Joventut Nacionalista de la Lliga i seminarista (no capellà, que no va arribar a cantar missa). Ocupà càrrecs rellevants prop de Macià i  de Companys (Conseller de Cultura i d´Educació). L´any 1924 es va haver d´exiliar a França i va retornar el 1930. Estava al costat de Macià quan l´intent de Molló. El 1936, amenaçat de mort per elements de la FAI, també es va haver d´exiliar i no va tornar fins el 1977. Jo, que de petit havia recitat a l´escola algun dels seus poemes, el vaig saludar personalment la Nit dels Premis Santa Llúcia de l´any 1977, a l´Espluga de Francolí. Poc abans de morir encara va estar amb el President Tarradellas al balcó del Palau de la Generalitat en el moment històric del “ja sóc aquí”.

Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.

Ja ha sonat l´hora d´esventar la cendra,

Oh Pàtria de les tombes flamejants.

martiolaya