Perquè “dir” i no “donar”? Perquè en català és d´us antiquíssim, és costum, és tradició –i això és llei, oi juristes ?- dir l´hora i no donar-la. També les hores “toquen” no es “donen”. Siguem justos: són expressions correctes en el seu context en català o castellà, tan “ara toquen les sis”, com “las seis estan dando”. Per això sorprèn, i en alguns casos indigna, que hi hagi gent que s´enfoti de qui diu, sense ganes de molestar ningú, “dos quarts de sis” en lloc de “·las cinco i media”…Tinc dues netes que avui fan deu i qiuinze anys cadascuna. (Gloso la fita i els envío un petò). I de la gran comento el que em va explicar d´una nena que va fer mofa de que fos “tan catalana”. I és que hi ha gent jove que es creuen –o algú gran els ho ha fet entendre  – que això de Catalunya i els catalans, és cosa de fa quatre dies que es van inventar uns senyors que es dèien Ferran Soldevila, Pompeu Fabra, Pau Casals, Jordi Pujol… Nosaltres interpretem que l´hora és la present, i no pas un afegitó de l´hora anterior; i no diem “las seis i media”, ben correcte en castellá, sinó “dos quarts de set” que és l´hora que estem vivint; i de l´hora anterior entenem que no en queda altra cosa que la feina que hem fet o allò que hem après. Rellotges i horaris digitals a banda, que la manera de identificar el temps tamnbé es globalitza. Però en el parlar, els catalans tenim  la nostra manera assenyada de mesurar el temps. I a l´hora de la rauxa podem esbroncar aquells que sempre van a tres quarts de quinze… (Va noies, que és l´hora dels adéus i heu de fer els deures!)

martiolaya