No en feu cabal. Desconfieu de les aparences. Titulars amb lletres grosses sovint són focs artificials. Arribes a la conclusió que la paraula democràcia és més làbil que res. Llegeixo els dos diaris als que estem subscrits (articles d´opinió i tot!) i confesso que dono una ullada il·lustrativa als titulars més vistents de la premsa radical que no compro; arribo a la conclusió que la democràcia (mot derivat del grec que significa una cosa així com predomini del poble en el govern) és molt millor que monarquia i que dictadura, amb els matisos que, ara i aquí, fan de mal escatir; però… De fet, la glosa anava sobre aquests titulars dels diaris el tamany i col·locació dels quals depèn del color del periòdic, de qui els paga amb calers o controla amb poder. Fa pocs díes, en un diari nostrat sortíen vuit ratlles en una columneta estreta,  al final d´una pàgina de número parell, i amb un titular de futbol de tercera regional: “EL CIRURGIA MOISSES BROGGI S´AFILIA A REAGRUPAMENT. El presgtigiós cirurgià Moisès B roggi, de 101 anys d´edat, ha entrat a Reagrupament. Considera que “és l´única via eficaç per arribar ala independència” i fa una crida a tots els independentistes a sumar-se a aquesta candidatura”. Que jo sàpiga, cap altre diari n´ha parlat i la nota escanyolida que he copiat la van fer sortir en una seccioneta raconera titulada “APUNTS AL MARGE”. Jo també acabo aquesta glosa amb una nota marginal: els partits novells es veu que no tenen dret a cap quota que els permeti sortir en un  titular de portada.

martiolaya