Llegeixo, i algun cop escolto de boca d´algún progressista radical, que hi ha coses antiquades que avui dia, que les ciències avancen una barbaritat (si us titllen d´antiquats tossuts, podeu canturrejar una sarsuela) de les que no cal fer-ne cabal. Ni fer esment, posem per cas,  d´aquells problemes del Carmel que es van produïr quatre anys enrere i ha passat tant de temps que cal oblidar-los. Tants anys després ja en saben més i diuen que obres semblants, però més modernes, van com una seda. Fins i tot s´anuncia amb tambors i gralles que una línia de metro que arribarà més lluny d´on arribava en l´antigor, ho farà d´aquí a pocs mesos només amb dos anys de retard… Això ho dic perquè el mateix dia que penjava la glosa del tortellet, i quan buscava el llibre de poemes del pastisser conco i poeta, em va caure als dits un opuscle on s´hi recullen “tres lliçons de pràctiques de rebosteria i confiteria” que s´impartíen l´any 1916 (la maleïda nostàlgia dels records, i aquests de l´àvia velleta!)) al “Institut de Cultura i Biblioteca Popular per la Dona”, de Barcelona. Això sí, llengeixes els ingredients i et poses al dia: mitja lliura de farina blanca (deu ser de blat,  que encara es cultiva i ara en diuen “cereals”…); ous, sucre, atmetlles, tres unces de mantega, melmelades, taronja confitada…Fins i tot una copeta de “marrasquí” per marejar una mica amb la nota arcaica d´un licor que ja no es gasta. Els altres ingredients són també del dia a dia gairebé cent anys després. Que no tot és antiquat. Ni res mesquí.

martiolaya