Demà, diumenge, el “9è Festival de poesia de Sant Cugat” tindrà, per tercera vegada, el seu reessò en el barri dels poetes: Coll Favà. N´he parlat tantes vegades! De molt abans d´encetar aquesta aventura, creativa i lúdica, que és fer la glosa diària per penjar-la d´un fil, en forma de bloc, en un lloc que en diuen xarxa. I qui sap si ningú ho sap, si ningú se n´assebenta! Però queda guardada en el ampit d´una finestra que no sé per quins set sous se n´ha de dir “windous”. Potser si escric això és perquè recordo el poeta del meu carrer, Josep Carner, en aquella època que jugava amb les paraules i igual feia poemes d´estructura massissa, que alegrava els lectors amb rodolins o tirallongues divertides. Deia, parlant de Gaudí quan aconsellava una dama on posar, en el seu piset, un  piano de cua, que va dir a la dama, en Gaudí: “-Miri, toqui el violí”. I una tirallonga entre moltes: “El Polític: Quan  diu, rugint, -és un govern impur! – hom hi endevina el governant futur”. (Ja he dit que això ho va escriure el poeta, ep! Que ningú me´n faci retret). Imagino en Carner amb barret de copa i una torxa encesa, palplantat el proper diumenge al Passeig Francesc Macià i escoltant, sorneguer, com nois i noies,  gent seriosa, poetes i jubiulats, reciten versos. Potser ell mateix, en cremar el barret amb la torxa, dirà, seriós : “Viuré,  si em vaga encar de viure / supervivent d´un cant remot./ Viuré amb la cella corrugada / /contra les ires, contra el llot/ Viuré dreçant-me com un jutge,/  només mirant, sense dir mot,- / com la paret en el seu sòtol, / com una pedra en el seu clot”.

martiolaya