La figura política de l´Àngela Merkel ha estat present les darreres setmanes, en la premsa i informatius de ràdio i televisió, arran d´haver estat reelegida Canceller d´Alemanya. Se la considera la dona més poderosa del món. Força jove, 55 anys, i relativament nova en política, no es pot considerar un polític/a de professió; té la carrera de física i em sembla recordar que es dedicava a la docència. Procedeix de l´altra banda del Mur de Berlín, l´anomenada R.D. alemanya. Ara acaba de formar govern en aliança amb el Partit Liberal i ha deixat en mans d´aquest partit (ella és de Democràcia Cristiana) la viepresidència i el Ministeri d´Afers exteriors, (Si us passes pel cap la semblança amb la nostra Generalitat de Catalunya i Carod Rovira – a mi m´ha passat – més val que ens ho fem mirar). Tornant al govern alemany, de dones  ministres poques; i algunes ben poc segures: es diuen Sabine, Ursula, Ilse… L´Isolda, no és cap ministre; però és la més gran de les meves nétes. Ha guanyat també les darreres eleccions: la de carrera,  parella,  repte de viure un any més a Berlín… A mi m´agrada comprovar com, en certa manera, guanya quota de govern de la seva vida, d´un idioma estrany en el que ara està immersa, d´unes proves per a formar part d´una coral berlinesa, de relacionar-se amb  gent jove, músics o no, d´arreu del món. Constata l´expressió d´uns mateixos sentiments en diferents idiomes. Des d´aquest punt de vista, cada dia hi ha algú que traspassa i supera un mur de Berlín.

martiolaya