Des de dissabte a les vuit del vespre i fins  l´hora de dinar d´ahir,  els de casa, la Nuri i jo, hem estat immersos en un llarg i reconfortant bany de poesia. També de sensacions, menys humides, però també més o menys reconfortants. Ja és un fet: tot Déu i potser algún  dimoni camuflat i tot, coneix el barri de Coll Favà com “el barri dels poetes”. Hi ha tretze carrers amb noms de poetes i poetes de debò que hi viuen.  A la Nuri i a mi, més aviat ens atrau la prosa d´estar per casa i cadascú té el seu estil. Sobre tot ens agrada –ja des de jovenets- allò que en dèiem “recitar versos”(i vam recitar, ben contents). Si dic això de jovenets no ho dic pas –ai, las!- per seguir parlant de nosaltres, sinó per anar de dret a l´actuació d´una bona colla de nois i noies, eixerits, motivats, nets i polits, de l´escola “Gervard d´Orlhac” recitant entre tots ara un tros d´albercoc, ara una corredissa de cargols, dels Fruits saborosos i del Bestiari de Josep Carner. La directora de l´escola, Anna Fitó i la professora Sara Laguna, heroïnes de la feinassa de dirigir els deixebles en el difícil comès, també van recitar un fruit cadascuna. Van rebre, mestresses i deixebles plegats, l´entusiasta aplaudiment del públic. Aquí s´ha d´acabar la glosa: autoritats, teatre, poetes a la tarima, música, percussions i paraules de salutació oficial (per cert, algunes amb pare i mare, conegudes i editades) de qui ha carregat amb encert els neulers de tirar endavant la festa, poden –o no- ser objecte d´altres gloses. Un altre dia, quan sigui gran.

martiolaya