hi ha tants! Molts diaris i moltes pàginesada dia del món, setmana darrera setmana, any darrere any… Si tants anys enlim, ens  trobaríem amb els titulars de dotzenes de diaris que ens han precedit i que van néixer molt abans de que existíssim els més grans de les generacions coetànies. Glosaré només, perquè l´actualitat m´hi porta, l´aparició del primer diari a Barcelona, que es deia precisament així: “Diario de Barcelona”. Fou el dia primer d´octubre de 1792 a l´empara d´un  “Privilegio” atorgat pel rei Carles IV el 6 d´abril del mateix any. Aquest diari és el més antic de la península i un  dels més antics del món.  Molts anys després fou conegut com “el Brusi”que era el nom de la família propietària.Va morir d´inanició i “mal de monarquia i peles” l´any 1984 en la versió en paper  i el 31 de juliol proppassat, la  versió virtual va ser enterrada gairebé en secret. Això dels titulars, doncs, no és pas cosa nova i, com comentava fa pocs díes, es pot llegir, estupefacte,  que l´afer deplorable del túnel del Carmel “és cosa del passat”. Deixaré per demà glosar, bo i parlant d´una altra cosa, titulars del “Noticiero Universal” i “La veu de Catalunya”, cada diari amb la seva història, el seu naixement i la seva mort. Avui, i sense altre comentari, posaré en relleu que un diari de Madrid, deu fer sis o set díes, posava en portada la nova de que la crisi minvava a Espanya. El mateix dia, amb iguals preferències editorials, podíem llegir a l´Avui que l´atur seguia augmentant a Catalunya. Potser sí que es tracta de nacions diferents!

martiolaya