La Mariona, filla del ,joier Rebull, el noi Rius que és fill del Rius fundador de la fàbrica tèxtil, el comptable, el caixer…la Sarita Montiel que, ben tapadeta, no amaga la seva condició de cabaretera i canta una peça de doble intenció. Gelos, banyes, triangle amorós i la bomba que esclata al Liceu: la Mariona mor al costat de l´amant i Rius se la carrega a l´esquena i la trasllada, escales amunt…Les perles del collaret de la Mariona rodolen  pels graons. I neix el víduo Rius. El noi Desiderio, fill del matrimoni, comença a exercir d´hereu escampa; però en els darrers minuts de la pel·lícula i vestit d´obrer de guarda-roba, fa el mateix camí a peu, de casa a la fàbrica, que feia son pare en vida de l´avi. L´escriptor Ignasi Agustí va escriure un cicle de novel·les amb els títols que dono per endevinats i als que va afegir la darrera novel.la (1965) que es titula “19 de julio”. En aquest cicle l´autor “descriu l´ambient de la burgesia barcelonina” (m´agrada recordar, amb aquest entrecomillat, l´enyorat amic Xavier Fàbregas). I heus ací que, per acabar i justificar la glosa, la pel·lícula titulada com la primera de les novel·les va ser presentada pels Amics de la Unesco abans d´ahir, en el seu cicle de conferències del mes d´octubre dedicat a estudiar aspectes del desenvolupament industrial i social a la Catalunya del segle XIX. I també les guerres que el van afectar. El tema dóna tant de sí que hauran de tornar-hi. I jo també.

martiolaya