En el cinema s´expliquen històries. I un munt de recursos  ajuden a fer-ho. La mesura del temps, per exemple: imatges de rellotges, fulls de calendari, la caiguda de les fulles…O el coneixement de determinades localitzacions geogràfiuques; o circumstàncies entorn del pas del temps: guerres, èpoques ben definides o fets de record popular que ajuden a emmarcar la història inventada. En la pel·lícula “Mariona Rebull” (res de l´altra món com a història), culebrot a banda interessa l´entorn, l´època, circumstàncies històriques que influeixen, i molt, en el desenvolupament de la trama. I imatges dels  diaris ajuden a explicar-ho sortint de la rotativa o empaquetats, a terra i a punt de “repartu” amb els titulars a la vista del públic. Ens assabenten, en aquests titulars, de la bomba al Liceu o d´atemptats terroristes contra fabricants. Trifulques humanes inventades inserides en el context verídic d´uns fets històrics com l´atemptat anarquista (1893) en la portada del “Noticiero Universal”. Val la pena investigar una mica: aquest diari vespertí, va sortir a vigílies de la inauguració de l´Exposició Universal de  Barcelona del 1888 i va assolir de seguida un gran èxit popular. Va tancar portes el 1985. Curiosament,  en els primers minuts de la pel·lícula esmentada, els Rius pare i filll discrepen  sobre la conveniència o no de presentar els seus productes a l´Exposició. L´altra aparició d´un diari en el mateix film és “La Veu de Catalunya”, que mereix una glosa per a ell sol.

martiolaya