Dia sencer a la ciutat de Lleida. Al matí, carrers amunt fins a la Suda, Seu Vella i el Castell de Jaume I; l´entorn, vistes panoràmiques, el Montsec al fons… Dins de la Seu, el record d´una vegada (darreries dels quaranta?) que vaig veure l´abandó i la incúria d´un castell o caserna. Ahir ens hi va acompanyar l´amic santcugatenc Francesc Puntos, nascut a Lleida i amb desenvolupament sovintejat de les seves activitats professionals d´Arquitecte, per terres de la capital del Segre.  Si ens en va explicar, de coses! Una vegada, per aquells anys quaranta, el Marquès de Lozoya –ho sap pla bé i mesura les paraules – va dir al “Caudillo” que entre les obres primordials i urgentíssimes que s´havíen de fer per a preservar el patrimoni artístic estatal, s´havíen de fer obres de restauració de la Seu de Lleida. El “Cadillo” no sabia de què li parlava; només sabia que hi havia una caserna en el”Castillo”. El Francesc recorda d´aleshores haver vist com esfondraven parets que des de feia anys i panys cobrien de manera destralera columnes i capitells i com picapedrers meritíssims restauraven el que podíen. No m´hi puc embrancar. Dir, si de cas, i la glosa es fà més viva, que vam fruir de Lleida fins a darrera hora, quan presentàvem (l´autor, Joaquim Ferrer, Mireia Tremoleda i aquest bloquer de Sant Cugat) el llibre Josep Tremoleda –Plantar cara a la por. L´amic Varela, que havia estat fa anys president d´Omnium, l´entitat que organitzava la presentació, va fer l´exordi… I Varela, de nen, jugava prop de son  pare, un dels escultors que picaven pedra, ja fa dècades, allà a la Seu…

 

                                                                                                      martiolaya