Ser transversal en política (sense accepció en el diccionari que ho admeti i defineixi específicament, al menys per ara) vol dir també que “va en una direcció que travessa una direcció donada” o “recta que travessa o talla un sistema de rectes”. Ara, com que les coses no rutllen com hauríen de rutllar en el sistema (polític) de  rectes (partits), tal com va explicar públicament el President del Parlament de Catalunya, et trobes tot d´una analitzant la teva pròpia recta i travessant, si cal, les rectes de diferents colors que aigualeixen -o embruten!- els seus tons o perden aquella “direcció donada”. (Que no saben per on van, parlant clar i català! O així ens ho sembla al poble). Doncs, heus ací que diumenge passat, demà farà vuit dies, prèvia inscripció formal, vam anar a dinar, en un Hotel de Sant Cugat, amb el metge de Puigcerdà i amic Dr. Joan Carretero. L´acte públic fou organitzat per gent santcugatenca del partit “Reagrupament Independentista de Catalunya”. Coneixíem Carretero de fa anys –això els organitzadors no ho sabíen- perquè fa més de mig segle que pugem a La Cerdanya, hi  tenim molta gent coneguda i forces amics. El metge de Puigcerdà, un  bon dia va entrar en política per a ser alcalde de la seva ciutat. Us explico un fet: vam preguntar en una ocasió a una bona amiga de Puigcerdà, àvia com nosaltres de néts ben grans, com era que tanta gent –tan de dretes com d´equerres!- votaven el metge. Va ser ben clara: Tots els partits, en apropar-se eleccions, prometíen el geriàtric. Ell no el va prometre mai. El va fer.

 

                                                                                                      martiolaya