Cada dia no es pot parlar de política. No és bo per la salut del cos ni  de l´ànima. Fa el cor agre i et predisposa als mals humors. El diccionari sempre ajuda i, si hi vols fer broma, també: “humor.- Qualsevol substància líquida o semilíquida, normal o patològica (això, això deu ser!) del cos d´un animal o d´una planta”. Ahir, el meu cos de glosador de pega i bloquer busca-raons, es va llevar d´horeta i va aixecar la persiana quan apuntava el dia: al cel, a llevant, tres pinzellades rogenques em van fer pensar: d´aquí a una estona –oh, poètica complaença! – seran quatre. Tot va ser obrir l´ordinador i embrancar-me en política i transversalitats, que una clapa de boira es va engolir pinzellades roges  i senyeres utòpìques…Avui vull remarcar la broma per allò dels humors patològics. Abans d´ahir deia a la Nuri: “ara, correm-hi tots, surten amb la llei electoral que feia anys que teníen a la nevera i intenten consensuar el sistema alemany”. Amb tot i ser conscient de tocar encara quarts i hores (més lentament, però)    també en sóc de que hi ha coses que sempre m´ha costat d´entendre. El que sí em queda molt clar és que hi hagi molts alemanys que tampoc entenguin el seu sistema electoral. Fa mala espina, oi? Allò del diferent valor dels vots a Cornellà o a Girona, et fa comprendre les llargues estances a la nevera de qualsevol projecte trencador. Ara, embolicar-nos en un sistema alemany sense aclarir ben bé les declinacions que hi juguen, no és de fiar, no…Seria com una broma de la dominica.

 

                                                                                                      martiolaya

.