Ahir en caure la tarda, ja de fosc, que el dia és curt, Verdaguer s´atansava, passa laxa i bleix pausat, a un escenariet minúscul, però gran en continguts, que hi ha al cor de Valldoreix; just allà on l´avinguda que porta el seu nom trenca un carrer a la dreta que es diu de Sant Albert. Verdaguer, en l´homenatge que es feia al gran escriptor Porcel es sotmetia, entre dòcil i arrauxat, a l´entrevista hipotètica, però punyent, del novel.lista mallorquí traspassat fa poc. En el mateix escenari, marc de l´homenatge, s´hi trobaríen més tard personatges de ficció d´aventures dramatúrgiques de l´homenatjat i una joguina còmica, amb general i tot, que mereixeria xaranga d´himnes marcials. Porcel, l´escriptor, empatava en  pros icontres amb episodis de sainet caduc per una banda, i com si fos un “chejov” d´antologia, de l´altra. I en començar l´acte, ja de fosc, que el dia és curt, el Porcel que feia entrevistes (encarnat per Jaume Pla) malda per atemorir el poeta (rediviu en Eduard Araujo) amb cops de roc biogràfics d´aquells d´encertar sempre i segur. Però Verdaguer perdura dient només fragments dels seus poemes i retalls de prosa clara. Hi havia molta gent a la platea; actrius i actors de primera; la Trini, cap de cerimònies i directora del vaitot, i l´alcalde Recoder fent un perfil nou i encertat de Porcel bo i tancant la mostra de teatre d´enguany organitzada por “L´Espiral”. I fou com si el poeta recités, camí enllà de Vallvidrera:

                                    Vostres goigs, aquí, oh Maria,

                                    vos hi canta´l russinyol

                                    cada matí a trenc de dia,

                                    cada tarda en caure´l sol.

 

                                                                                                      martiolaya