Es parla molt de les Constitucions i es mitifiquen massa. Al cap i a la fi són  un text legal més o menys consensuat i adaptat a unes circumstàncies. El poble no acostuma a ser el que se les carrega o perpetua, sinó els poders establerts. A EEUU, model de democràcia, la primera Constitució és de l´any 1787 i ha estat esmenada 20 cops; sortiria a una Constitució cada 15 anys. L´espanyola vigent fa 31 anys que dura i està tan arrogant i melíflua (temorenca,potser) com el primer dia. A Espanya, i comprovat que la jove democràcia americana ja tenia Constitució l´any 1787, sorprèn que la primera Constitució no arribi fins l´any 1812 i encara “en ausencia y cautividad” de Ferran VII; va ser derogada el 1814 i restablerta provisionalment el 1820; anulada de nou el 1823, va tornar a regir amb caràcter també provisional del 1836…al 1837! Segueixen la de 1837, 1845, 1856 (aneu comptant amb els dits) 1869, 1873, 1876, 1931…la Guerra Civil i la llarga dictadura amb més “movimiento” que “constitución”. Arriba la transició i la Constitució del 1978. Des de fa pocs anys, dos dies abans de la “Puríssima Concepció”, se li dedica una festa estatal. I aquell dia li dedicarem una glosa (isabelina, filípica?).

 

                                                                           martiolaya