Vaig donar una ullada imprecisa a alguna de les coses preparades en ocasió de commemorar el dia de la patrona dels músics. La  imatge fou venerada a l´Església de Santa Maria del Mar. Diuen de Santa Cecília i així ho recull Joan  Amades en el seu celebèrrim “Costumari Català”, que “és invocada contra els mals donats i els embruixaments i contra tota mena de malures donades pel diable i per les bruixes”. I jo, per si de cas i malgrat creure, de bona fè,que no hi ha aquesta promiscuitat de feines entre un i altre estament (diables i bruixes) faig costat a la santa i la invoco: es tractaria de descobrir si sicaris de Felip V, els mateixos que tapiaren i humiliaren durant segles la meravella arquitectònica de la Seu de Lleida, no pretenen ocultar, entre rèquiems i  “gospels” el monument folklòric del cant coral català o d´altres expressions musicals autòctones. L´ullada imprecisa: a l´Ateneu Barcelonès, Karst de Jong, interpreta obres de Chopin; al Palau Robert hi ha un concert de tambors o “jambés” i tocar el pandero costa 10 eurus; a Torroella de Montgrí, se´ls dona pels valsos amorosos de Brahms; a Tarragona, un  cor femení broda un programa “A little jazz, mass, standards i musicals” i només la conjunció “i” seria  mostra de  catalanitat. I per acabar, anem a Roses, on ofereixen “·La màgia del violí” amb obres de Mozart, Brahms i Sarasate. Del barceloní Manén i del vilanoví Toldrà (mal fos un dels seus sonets per a violí i piano!) res de res. The End. Dite misa est.

 

                                                                                                      martiolaya