Primer diumenge d´Advent. D´ahir dissabte em trobo a l´ordinador un “Decàleg d´Advent” (només el títol en català, el contingut en castellà de B.O.E.) que m´envia un amic. No ho comentaré. A l´amic ja ho he fet; però no penso dir gaire res sobre el fet perquè a la meva edat molts consells ja em rellisquen… Deixem-ho; pau i estimació advenen de seguida. En aquest sentit, ahir va ser un dia rodó: vam anar a Camprodon i vam visitar-hi, amb els “Amics de la UNESCO”, el Museu dedicat al gran Isaac Albèniz; museu petitó, amb més partitures i fotocòpies de diaris que documents sobre el músic (català, nacionalista, folklòric, universal, afrancesat?) La dona jove que en el museu ven l´article del compositor i pianista, ho fa amb convenciment encomanadís i al final recita molt bé un poema de Garcia Lorca dedicat  a Albèniz. Més tard, en el Convent de Sant Joan, les abadesses han fet el pacte del silenci entorn del que feien  o deixaven de fer: coques pel que sembla, d´un pa de pessic finíssim i cobertes de làmines primes de poma… (Hi ha un  forn, al poble, on en fan des de l´any 1910!..) Finalment, a Valldoreix i a l´església de Sant Cebrià, el Carles i la Joana, la Joana Vilaplana i el Carles Xirinacs, fan un concert de lied que completa una vintena d´anys de fer-ho.. . La Joana, en acabar, diu que ens estima. I els amics li demostrem que som nosaltres, els que no parem de picar de mans, els que estimem a ella i al Carles tant  i tant, que necessitem temp per escoltar-los, un any sí i l´altra també: ella, cantant, ell acompanyant-la al piano. Advé la pau i l´estima.

 

                                                                                                      martiolaya

 

…