Asseguraria que d´Iu Pons ja n ´he parlat més d´una vegada. I del que estic segur és que entre els anys cinquanta i seixanta, i a la històrica Revista Sants, en parlàvem més d´un cop. I és que iu Pons, encara que no era fill de Sants, hi va viure i treballar uns quants anys fins que, l´any 1927, es va traslladar a viure a Terrassa, on hi té família, intel·lectuals que el recorden i una placeta amb el seu nom. Iu Pons neixia com a poeta a Sants i a Terrassa va madurar i va fer el pas definitiu de,jove aficionat a la literaura al reconeixement públic com a poeta i també com a dramaturg. Una glosa que vol restar al marge de puntualitzacions diguem-ne periodístiques, no pot ni esbossar una  biografia ni rabejar-se en els records. Però sí deixar constància, i regar aquesta constància amb les aigües miraculoses de les idees i la creativitat. Mullèu-vos-hi una mica encara que sembli calcat d´un eslogan. Penseu, si us plau: Iu Pons va escriure un  poema de 4.000 versos (em sembla que endecasíl·labs) dedicat a la muntanya de Sant Llorenç de Munt. Sembla que un parent seu ha enllestit la feina de deixcar-los polits i a punt de ser imprimits (parcialment, potser) o recitats públicament al menys a Terrassa; però també a Sabadell, a Sant Cugat, a Cerdanyola, a Mollet… i arreu de Catalunya on, amb Sant Llorens a la vista o no, els agradi retre un tribut d´homenatge a un poeta català i a un tros emblemàtic del nostre país. El dia 22 de novembre va fer cinquanta anys de la mort d´Iu Pons.

 

                                                                                                      martiolaya