Veure un tudó a l´eixida de casa estudiant el terreny per fer la volada fins arribar a les molles, és tot un espectacle. Són elegants, els tudons. Són, és un  dir, l´aristocràcia dels coloms casolans. Són, de sempre, objectius de caça (amb paranys ben estudiats o perdigonada ventada al vol) i la gent se´ls menja talment ells picotegen les engrunes del jardí.  La diada s´ho porta:

                                                 Per  la Concepció

                                                  a caçar el tudó.

Altrament, pel que fa a la costa, les vacances semblen clares:

                                                 Per  la Concepció

                                                 les barques al secador.

Però la festa grossa del desembre, des del punt de vista de la teca, és la matança del porc; encara conserva en poblacions rurals rituals i cerimònies ben curioses. Potser només turístiques! La cosa vé de lluny: en la representació dels mesos esculpida a la portalada del Monestir de Ripoll (hi vam ser tot just fa deu díes i no vam saber ni fer-ne esment) s´hi veu representada una imatge de la matança del porc.

                                          Ditxós mes, que entra amb llardons

                                                            i surt amb torrons.

El tudó ha aixecat el vol, i el porc resta en capella. M´agradarà doncs, passat el pont, parlar més de menjar i beure i de què feien a Sant Cugat les tendes que mataven el porc.

 

                                                                                                                                martiolaya