Confesso, per començar, que he estat temptat de transcriure una notícia breu sense el més mínim  comentarti. La temptació era deixar que la glosa fluís sola, sense la subjectivitat del meu comentari; amb el risc, això sí, que la notícia podés semblar una denuncia. Sempre m´ha agradat poder tenir la sort, o l´encert, o potser fins i tot la perspicàcia de captar actituds de rebel·lia en la gent que creu en ella mateixa i es manté ferma en les seves conviccions o actituds. Sobre tot pel que té d´abrumadorament aiutoritàri i inflexible el tramat jeràrquic de l´església i de l´exèrcit. Per això m´agrada tant el passatge de la  pel·lícula “Macià” (amb un tractament històric impecable) on el Coronel Macià discutix amb el seu General superior jeràrquic sobre la injustícia que es fa en no penalitzar l´acció abusiva d´uns oficials que havíen destrossat la seu del “Cu-cut” perquè van considerar que els agraviava un acudit publicat per la revista satírica que ni a crítica arribava. I rebutja l´ascens que li ofereixen si no insisteix. I no  dona el braç a tòrcer. I plega de l´Exèrcit… L´Església també mana, decideix, castiga, i la veu del bisbe plana damunt d´actes o posicionaments dels seus inferiors, més encara si un superior del bisbe pren cartes en l´afer. Desitjo que no li passi així al…”rector de l´església romànica de Sant Vicenç de Malla, Josep Guitart, va cedir el temple per a la consulta com un’acte de dignitat’, perquè la seu pertany al poble”. (L´AVUI, 14-12-09). Té raó. És la notícia breu de la temptació. I tant de bò acabi en res.

 

                                                                                                                            martiolaya