Va ser ahir al matí i diu que estava ple de gom a gom: es feia un assaig de cant en el temple de la Sagrada Família, assaig de sò de cara a una inauguració que es preveu per al mes de juny del 2010. Com  li hauria agradat ser-hi a Mossèn  Cinto! (“trobàrem en la capella del barco´l quadro de la Sagrada Família, que en Egipte trobavem y veyem pere tot arreu y davant d´ell hem dit Missa tots los dies fins a Barcelona, ahont fins la Trinitat de la terra y tindrà, dintre pochs anys tal volta, lo temple més gran y més hermós que té en lo món…”1886. Dia de l´Assenció) Ja ho sé que és com una dèria i m´aprofito d´un exemple concret per exultar en favor de la nostra música, les nostres cançons i els nostres mestres, talment estessim “nord enllà, on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure…” Hi havia el cor de la Universitat Ramon Llull, el Cor Jove de l´Orfeó Català i 600 cantaires de tot Catalunya. Coordinava la FECEC i dirigia Esteve Nabona, (fill d´uns vells amics de Sants). Diu que va ser un  concert emocionant. Una de les meves netes va poder assisir-hi en lloc preferent, que una de les noies Bonet feia de guia. Sonaren les notes de “Entre flors” i “El noi de la mare”, de Nicolau, sobre dos poemes verdaguerians; « El rústec villancet” de Lluís M. Millet; “El cant dels ocells” i “fum-fum-fum” populars catalanes,  i “l´Al.leluya” de Hendel…Hi ha coses que no només es poden guardar en el cor. El cor se n´apropia… Potser un  dia un “golspel”· els va trucar a la porta del temple i un  Mossèn Cinto del morro fort va contestar:”un altree dia, hgermà…”

 

                                                                                                                          martiolaya