Molts cops, la glosa es resisteix a ser rodona; troba dreceres aquí i allà i fa aturades per dubtes en el fil del discurs. Tot d´una, com en un  canvi de rasant, s´obre un paisatge nou que la glosa ja no abasta… Ahir anava de dret a glosar el primer progama que, el dia 31 de juliol de 1892 interpretava l´Orfeó Català utilizant per prmera vegada també, i de manera oficial, el nom que encara ostenta i que sigui per molts anys. El concert es va celebrar en el Saló de Congressos del Palau de les Ciències, amb composicions originals de Josep Garcia Robles (en el programa que tinc a la vista només diu “G. Robles”) que curiosament encetava el concert amb un Himne Català que no sé si era estrena o no i que fora bonic escoltar de nou. Van seguir obres de Vives, Gay, Millet, Brunet, Alió i Lapeyra. Granados va tocar al piano la seva obra “Danzas Españolas”. Encara voldria afegir, buscant coherència a la glosa i no per fer-hi broma sinó per constatar fets, que l´Orfeó no va cantar en aquella ocasió “Els fadrins de Santboi”; però sí, en armonitzacions de Vives, “·La filadora”, “Els Segadors” i “Els tres tambors”. I també, per acabar, que el cor, abans de l´esmentat concert oficial de presentació, a la Sala Estela, en acte organitzat per l´acadèmia privada del mestre Nicolau, va interpretatr dues peces: “Ave Verum”de Mozart i “Boda d´ocells” de Garcia Robles. Els rèquiems no es portaven gaire i, com podeu veure, “aveverums” i “bodesdocells” podíen compartir paradeta en el faristol del director.

 

                                                                                                                           martiolaya