Feien l´assaig general. Amb vestuari i tot. Despenjaven decorats del teler amb aquells senyals tan vistents del paper quan ha estat plegat la tira d´anys. Des d´una hora abans de començar vaig veure –com acompanyant de protagonista veterana – que la gent anava arribant, petits i grans, pastors i vilatans que també es vestíen i es preparaven per figurar en el lloc i moment escaient. Els diferents personatges protagonistes, alguns  bregats en fer el mateix paper cada temporada, ja vestits, feien patxoca: començaven a entrar en el seu paper. El Lluquet i el Rovelló, tan apocats en els primers assaigs, ja feien ganyotes, salts i crits i es bellugaven com si haguessin representat els seus papers tota la vida. Passa la Mare de Déu i Sant Josep ni se la mira. La Isabeló està quietona de tímida que és. Sant Miquel (o Miquela) es passa l´estona donant voltes, amunt i avall, amb el seu escut i el sabre de zigazagues…El director renya un noiet  que festeja: “noi! A baix, a vestir-te!” I les àvies del poble ras,  tenen cura que als seus néts els caigui be el vestuari. L´apuntador/a apunta coses; i a mi em passa pel cap demanar silenci i, posant-me allà on no em demanen explicar que a Sabadell, doctorats en Pasorets, ja fa emps es van enamorar de debò una Isabeló i un  Lluquet, que ja tenen dos nens i el derrer, de poques setmanes, farà de nen Jesús en les representacions d´enguany. No em vaig posar en camisa d´onzed vares, no. L´assaig general superat, la representació serà un èxit. I l´any que vé, sant tornem-hi!

 

                                                                                                                               martiolaya