Amb el Joaquim parlem sovint per telèfon . El Joaqiim forma part d´aquella corrua d´amics de tota la vida més grans que jo la major part dels quals, de mica en mica, ens han  anat dient adéu. Al Joaqim, 92 anys ben  portats si no fos per algun “fos” de més a les cames, Franco li va robar per sempre sis anys preciosos de la seva vida. Va fer la guerra amb els “rojos”, els republicans, quan encara era un estiudiant i després un llarguíssim servei militar (càstig del general del “Alzamiento” als que havíen seguit sota la disciplina de l´ordre establert). El Joaquim va seguir tothora sent un estudiant. Va posar el coll  per tirar endavant un negoci familiar i va crear una família; la vegada, buscava temps per activitats esportives i culturals President d´un club de bàsquet d´una escola antiga de Sants, des de sempre tenia al seu càrrec un butlltí on hi cabíen les activitats esportives però també les teatrals que mereixen una glosa a part. Ara no m´hi puc pas estendre. L´estudiant Joaquim té editat un  llibre de contes (el podeu trobar a internet “joaqiuimbatiste calidoscopi” ) i sense editar, poemes, més contes i una novel·la sobre la guerra i primers anys de la dictadura que ja he comentat alguna vegada. Fa anys que fa servir l´ordinador com a màqina d´escriure i ara –els fills el van ensinestrar – ha entrat a l´internet. A m i m´agrada, avui, saludar-lo modestament, i arrapant-me com  ell, amb les dents i les ungles a les tècniques comunicantives del present i del futur, poder-li dir : ”Bon dia, Joaquim !”

 

                                                                                                                        martiolaya