Sempre he pensat que si no fos per les efemèrides (aprofitar unes dates per commemorar-les i recordar així fets o persones) hi hauria noms i aconteixements que, paulatinament, s´aniríen perdent de la memòria col·lectiva. Encara ara, amb tantes enciclopèdies, googles i fonts d´informació, variades i algun cop insegures, la tradició oral i la memòria de les persones és un patrimoni amb  risc, això sí, de manca d´hereus per a servar-la viva. Llarg exordi. I és que vull glosar, avui només de passada, dues efemèrides. La de l´any Amades, que s´ha acabat sense massa brillantor amb l´any 2009 (feia 50 anys que havia mort); i una altra que no ha estat recordada fins el passat mes de desembre: el butlletí de l´Associació Musical de Mestres Directors, que amb motiu dels 125 anys del naixement del mestre Antoni Pérez Moya (València, 13 juny 1884) publica una ben documentada crònica de la seva vida i posa en relleu que fou Director de l´Orfeó de Sants des de l´any 1926 fins el 1955. També el número“0”d´una nova revista cultural dels barris de Sants, Hostafrancs i la Bordeta es fa ressò de l´efemèride amb una entrevista de ficció amb el mestre que em diuen   –la publicació encara no m´ha arribat a Sant Cugat – és molt reexida. Per cert: l´any 2009 també ha fet 45 anys de la mort del mestre (1964) i això vol dir que d´aquí a cinc anys hi haurà doble efemèride a commemorar: 130 anys del naixement i 50 de la mort. (Que ningú pontifiqui a misses dites! I que l´oficiant prepari l´homilia…)

 

                                                                                                                                  martiolaya