A casa, enguany, i molts ja sabeu per què, els Reis han estat presents en el pessebre familiar des de dilluns de la setmana de Nadal, aquella de l´assaig de Pastorets, visites d´urgència i un  gotet d´aigua per  brindar en  encetar el camí de la millora…Estaven acampats una mica a segon terme, ells, criats i camells, amb aquella actitud entre   indolent i satisfeta dels que arribem d´hora als llocs. Jo diria, i enceto una teoria, que els Reis, els Màgics d´Orient, (i els altres també Déu n´hi dó) és diuen reis perquè ho són de la màgia del teatre, de l´escenografia, del vestuari i dels llums…(Quina troballa la de l´esforçat de la  luminotècnia! Una estrella amb cua que amb la seva llum ens anuncia el final sorprenent del segon acte –cansament, gana, ni rastre de papers per a rebre el naixement d´un  Home; i el desenllaç del darrer acte, amb els pobres oferint bona part del poc que tenen i els rics –els Reis- només ofrenes gairebé simbòliques dins de capsetes de no res! I l´apoteosi. Tothom  content. Els músics s´hi llueixen i va d´un pèl que un grup d´àngels rossets –encara bo, de sexes diferenciats- no es posen a cantar i ballar un  gospel que hauria exasperat el pastor Pascual. La festa dels Reis, com la festa del Teatre, és la festa de l´Il·lusió. I a tothom ens agrada il·lusionar-nos de tant en tant ! A mi, per exemple, m´agradaria agafar un tren de Rodalia a Sant Cugat i plantar-me a Puigcedà en  un parell d´hores. No és constitucional?

 

                                                                                                                               martiolaya