Entre d´altres coses, aquest matí he comprat una col. Una col preciosa. Feia anys que no en veia cap d´igual; des d´una foto d´encàrrec, molt ampliada, d´aquelles fotos que paguen les Institucions a fotógrafs de categoria. Va ser per ”L´Any Patufet” (2004) i presidia no recordo si només una (la del vestíbul de la Universitat Central) o també l´altra exposició, més didàctica i explícita, i que encara és viva i itinerant. De la primera no en deu quedar ni un clau, com una mena de falla de València, però sense la purificació de la tradició del foc. La col de la fotografia d´encàrrec la deuríen anar a buscar un equip d´experts, prèvia consulta externa, a la Boqueria  o potser al Born; en van escollir un parell que feien patxoca. Però l´artista de l´encàrrec les deuria refusar: “Vull la col del Patufet! La col sota la qual s´amagava aquell noi tan petit…tan petitet…que li deien “Patufet”. Aquella col que se la va menjar un bou, amb un noi sota les fulles… I els pares cridaven: Patufet…on ets? Sota la panxa del bou –responia- que no hi neva ni plou! Fins que, ja ho sabeu, el bou va fer un pet i…”El Patufet”! El del conte per damunt del símbol: la revista catalana de la joventut i de les famílies catalanes, assassinada per Franco en la flor de la vida: 35 anys. La col de la foto fantàstica la deuríen trobar, pagant potser gust i ganes i comissió per a  l´investigador, al poble de Sant Cugat del Vallès.  Jo, aquest matí, hi he comprat la meva, la de la glosa, i només m´ha costat un euru i mig.

 

                                                                                                                                  martiolaya