A Sant Cugat tenim un diari que cada setmana surt un cop: cada divendres, si no és festa, i fa festa el mes d´angost. L´últim diari, però, va sortir el dijous abans de Nadal i ara recupera el ritme del seu sortir natural. (M´adono que les paraules s´escalfen i fan parella i rodolins; deu ser cosa del fred que pela i no penso esmenar res; la Candelera és a tocar i decidirà si el fem fora…) Avui, el diari sintetitza en duescentes notícies el fer i desfer santcugatenc i m´arrisco a escollir-ne tres sense fer-ne, per ara, cap glosa: 1, Recoder celebra 10 anys com Alcalde. 2, Sant Cugat vota a favor de la consulta del 13-D; i 3, el naixement d´una tradició: deu anys de “Pêdra i sang”. Molt subjectiu, oi? El pare diria que ensenyo l´orella i no me n´amago. I posat a jugar amb síntesis, hi ha duescentes cartes que fan forrolla: les d´entitats que es van adherir un dia a l´editorial compartida d´uns diaris ben nostrats. Hi dono voltes i trobo una utilitat: la llei electoral, la nova que no progressa, pot quedar en mans dels partits? La volem depressa, vàlgam Déu val! I els partits mai no es posaran  d´acord sinó és amb aliances trapasseres en benefici seu i no pas dels  electors. ¿I si escollíem entre els doscents corresponsals, fèiem cabal dels més conspicus i n´afegíem uns quants? (Presidents de l´Audiència i Col·legis oficials, Associacions d´escriptors i artistes,Institut d´EstudisCatalans, Rectors d´Universitats, Unió de pagesos…Me´n deixo, és clar). No sé ben be de quina manera: un mandat del Parlament? Però  hauria de ser eina clau per establir un consens necessari:  que el poble vol la llei i els partits la malbaraten.

 

                                                                                                      martiolaya