Molta gent, per festes, diuen que es lleven de mala lluna. Tothom sap què vol dir, això de la mala lluna, i tanmateix no té res a veure amb l´astronomia. Es deu tractar d´una altra lluna que no és a l´espai i que fa de les seves entre els mortals. Podríem dir –si la glosa és prou flexible i enraonada per acceptar-ho bonament- que és la lluna que crea llunàtics. El costumari català –tots els països tenen  el seu propi costumari i fins i tot alguns s´assemblen – interposa sovint la lluna en el camí de la gent i fins i tot a pagesos i pescadors els marca límits i els proposa fases per a fer o deixar de fer tasques pròpies del seu tragí. Fases: són les cares que fa la lluna i, aquest gener, la lluna plena no es presenta fins el dia 30 i no ens serveix per tant de pauta per a vaticinis sobre el transcurs de l´any segons els comport aments d´uns determinats dies; perquè hem començat el mes amb  quart menguant, d´aquí a cinc díes tindrem lluna nova (no la pot veure ni Galileo rediviu) seguirà amb quart creixent i acabarem el mes amb  les minves de gener. Prou que ho deveu saber que en aquest temps de minves sembla que la mar es buida. Doncs d´això en  té la culpa…la lluna! I ens mana en quina fase s´han de plantar les faves, o podar els ametllers, o treure la barca per anar a pescar! La lluna, d´astrònom o de llunàtic, està present en tot:                                           

                                        Mata el porc per la lluna de gener

                                                      si vols que es conservi be

Au, som-hi!                                                                                  

                                                                                                                       martiolaya