El llibre el teníem  a Alp i no sé perquè me´l vaig endur a Sant Cugat. Va caure d´allà on estava apilotat i va quedar oblidat en un racó. En advertir-ho, salta la pregunta: i per què el vaig baixar ? El palpo i està prou sencer. Deixo que  es presenti sol, que presumeix de forces dades: “Pares i fills” d´Ivan Turguènev; Edicions Proa, de Badalona, 1929. Biblioteca A Tot Vent, director: Joan Puig i Ferrater. Comença així: “Què, Pere, encara no es veu? –preguntava el 20 de maig de 1859 un senyor d´uns quaranta anys, que vestia (…) al seu criat, un xicot jove, amb pèl moixí ros clar a la barba, rodó de cara i ulls petits i apagats. El criat, en el qual, tot; l´arracada de turquesa a l´orella, el cabell multicolor ple de cosmètic (…) revelava l´home convençut de ser el prototipus de la novetat…” ¿Deuria ser cosa de la data (1859) buscant l´efemèride propera amb l´aparició del llibre a Catalunya l´any 1929 i l´any 2009 que acabem de deixar enrere? Ara només faltaria que el Turguènev…Però, tampoc; l´escriptor rus va néixer el 1818 (per un any no acaba en 9!) i va morir el 1883. La GEC ens xiva que Ivan “fou amic íntim de la cantant espanyola Paulina Garcia-Viardot, el seu gran amor…” Aquesta és una  història que avui no explicaré. Transcriuré només per a vosaltres una nota escrita a llàpis en una de les primeres pàgines del llibre: “Obra austera, instintiva i seriosa, com aquelles que tant ens feien fruir quaranta anys enrere a totes les agrupacions d´intel.lectuals. N.J.” Les inicials són les de Narcís Jordi, avi matern de la Nuri. I hi ha una data com qualsevol altra que ni tan sols acaba en 9: 20/3/43.

 

                                                                                                                           martiolaya