El mes de desembre m´ho vaig fer venir be i va figurar que portava a votar per la sobirania de Catalunya els tretze poetes –inclosa la poetessa – que donen nom a tretze carrers de Coll Favà. Exaltacions poètiques a banda, aneu a saber què hauríen fet els poetes donant com a certa la hipòtesi formulada de poder anar a votar. Salvat-Papasseit hauria estat a la cua al costat de Costa i Llovera? La Clementina i el Carles –-l´Arderiu i el Riba, és clar – hauríen anat plegats a votar? Potser ell hauria votat en blanc i ella amb un  sí com una casa… No vull jugar amb les utopíes que, fins i tot en aquest camp, el vot, si es vol, és secret… I vull disposar d´espai per dedicar més glosa al poeta Maragall,  que ja tocava fa un mes. (De fet, el dia 13 de cada mes faig un homenatge modest al barri en homenatjar cadascun dels seus poetes). No vull ser enciclopèdic en publicar les dades de rigor (Barcelona 1860/1911, etc.) i macarrònic en glosar aspectes a banda de la seva condició de poeta admirat per tothom: periodista prolífic, comentarista polític, fundador de la secció filològica del IEC, President de l´Ateneu Barcelonès… M agrada però explicar un fet poc conegut: el Secretari del Consisori dels Jocs Florals de Barcelona de l´any 1894, Manel Rocamora, va demanar a Maragall que li envies poemes i aquest li va enviar, entre d´altres,“La sardana”. Va guanyar L´Englantina. Fins aquí, la glosa. Demà, el testimoni.

 

                                                                                                                       martiolaya