No es poden afirmar segons quines coses sense provar-les o tenir, com a mínim, la convicció de que donat el cas podríes fer-ho. Van ser les darreres paraules de la glosa d´ahir: “el testimoni”. El testimoni, documental en aquest cas, a l´abast de qui vulgui comprovar-lo. Anem per feina. Més que argumentacions (el que volia dir a tall de curiositat sobre Maragall, ja està esbombat) ara em toca donar testimoni de veracitat, i ho faré només copíant.  Perquè en la carta de Joan Maragall al seu amic Antoni Roura de 26 d´abril de1894, li confessa: “…L´altra aconteixement personal meu: en Rocamora, Secretari dels J;ocs Florals, em va demanar que li enviés poesíes Hi vaig enviar entre altres La Sardana que tu ja coneixes, i em sembla que resultarà premiada amb  L´Englantina d´Or…” A l´acta de la festa dels Jocs Florals de Barcelona del mateix any 1894 (6 de maig), redactada pel Secretari Manel Rocamora hi podem llegir, després de deixar constància que la Flor Natural la va guanyar “lo Canonge de Vich y mestre en Gay Saber Mossen Jaume Collell”: “L´Englantina d´Or fou guanyada per don  Joan Maragall ab sa poesia La Sardana…” I l´acta explica que el poema fou llegit per don Josep Blanch y Piera i “ho feu aquest magistralment y´l públic se sentí tan impressionat que després d´haver interromput la lectura ab sos aplaudiments y d´haver fet a son acabament una ovació al lector y al autor, fou precísa una segona audició…” En dono fe. I felicito el Secretari per l´encert de la gestió.

martiolaya