Avui hem mirat de nou (ho hem fet, amb les nétes més joves, tres o quatre vegades  els últims anys) una pel·lícula protagonitzada per una actriu americana que es diu Shirley Temple, nascuda a Santa Mònica l’any 1928. Se m’acut que algú pot pensar, com deia  la Baronessa del Castell del Tres  Dragons “són rareses que em passen a les velleses…” I es que, per explicar-ho breu, precisament avui, hem procedit a casa a fer lliurament dels regals de Reis per impossibilitat de fer-ho quan pertocava. Malgrat tenir les nétes tretze i deu anys, hem fet un muntatge teatral que elles han assumit amb complicitat: resulta que els Reis s´havíen deixat els regals dins de la piscina, els vem eixugar…” Podeu comptar! En havent dinat, i a petició de la més petita, la família hem mirat “La petita coronela”. La gràcia està en que la jove actriu  té aproximadament la mateixa edat que la Nuri i a les nétes joves, malgrat la diferència d’edat, encara els agrada. No penseu que sigui fàcil trobar al mercat un film tan antic. Cal  assessorar-se i des de Sant Cugat estant vam tenir la sort que l’amic Eduard Jener em digués on podia trobar-lo. Havia estat la primera  que va  veure l´àvia en un cinema públic. Tanmateix, havia estat un bon regal en el dia que complia setanta cinc anys. (Aquí podria semblar, donada la blancor de la glosa, que deixaria anar de bursada la impertinència de rigor. Doncs, no. Vaig explicar a les nétes, això sí, que S.T. encara viu i va ser molts anys  Senedora en el seu país. FI).

martiolaya