Els díes 13 i 14 de gener,  semblava que descobria una cosa nova amb allò de que el poema de Maragall que va guanyar l´Englantina en els Jocs Florals de Barcelona de l´any 1894 va ser un encàrrec al poeta del Secretari del Jurat, Manel Rocamora. I la prova era una   carta del mateix poeta al seu amic Roura, que només vaig transcriure parcialment. Ara penso afegir el raoament que faltava i pèls i senyals sobre qui fou el ciutadà que va recitar “La Sardana” amb un èxit  esclatant. En aquella carta de 26 d´abril de 1894, Maragall raonava: “T´haig de dir la veritat: això , ja em complau, ja, però, vaja, si hagués hagut de sortir de mi espontàniamen l’enviar quelcom als Jocs Florals, no crec que hi hagués enviat res; què vols que et diga, jo no hi crec”. Hi cregués o no, Maragall va guanyar l’Englantina brillantment, apoteòsicament… Val a dir que la persona que va recitar el poema va ser “Don Joseph Blanch y Piera”. Qui era? Ho trobem amb l’amic Fité en la “Enciclopèdia Moderna Catalana”, de Joseph Fiter. (Cap relació familiar entre ambdós). Llegiu, si us plau:”Joseph Blanch i Piera.  Metge y entusiasta  catalanista, nat a Barcelona al any 1907(¿)). Va ésser un dels primers socis de la  Jove Catalunya i mestre en el difícil art de la lectura .Va ésser secretari dels Jocs Florals, i regidor de l’Ajuntament de Barcelona”. Què útils són a vegades els diccionaris antics! Tan útils que entre el “mestre en el difícil art de la lectura”, i el secretari Rocamora, excel.l ent coordinador de Jocs Florals, se m’obre un ampli camp de possibilitats de glosa, i fins i tot poder parlar un altre dia dels Jocs Florals de  Sant Cugat.

martiolaya