D´aquesta manera castissa (“ça i lla”) defineix el diccionari l´acció de vagar. I t´adones que passen els dies i uns callen i d´altres donen per fetes coses que no s´han estudiat, ni consensuat amb ningu. Tampoc s´ha demanat l´assessorament de cap persona entesa o col·lectiu de pes científic per damunt d´opinions interessades entossudides en tirar endavant idees anacròniques que ja gairebé ningú té presents. Curiosament, el Diccionari del IEC, en explicar que “vegueria” era “denominació que s´aplicava, abans de 1716, a les divisions territorials de Catalunya” dona valor de real existència al projecte –ho diu ben clar, només pojecte- de 1933…Quina bondat intrínsdeca té pel país que haguessin seguit les antigues baroníes i vegueríes amb castells encimbellats i noblesa arrossegant miseries? Penso, i assumeixo el risc d´equivocar-me greument, que quan va arribar la industrialització de Catalunya i van canviar costums i localitats on viure, s´hauria acabat el jou dels “senyors”, segurament per assumir-ne d´altres. Em fa angúnia, de debò, imaginar-me el veguer d´allà dalt el Pirineu pujant a mà esquerra, demanant “primes” per haver de viure lluny de la capital de la seva vegueria, “plusos” per desplaçaments i “dietes” per descobriment de gastronomíes patrimoni del país. S´ha de dir clarament i fer-ho saber al poble. Per quina raó ens volen portar ara, a corre-cuita,  a una llei que ningú reclamava? A qui beneficia? (No sigui que, badant, badant, i jugant a que ens baratin vegueríes per Diputacions, l´aliança PP/PSOE s´estableixi a Catalunya) Pensem-hi!

martiolaya