Que per molts anys tinguem hiverns freds i estius amb caloreta! I si ens estalviem manifestacions climàtiques extremoses, millor que millor. Enguany, però, i desde fa uns quants dies, el fred  ha apretat de valent. L’altre dia, al diari, una noia de només trenta anys deia, ben convençuda, que en tota la seva vida no havia fet tant de fred. En el Tot Sant Cugat d’aquesta setmana, l’amic Tomàs Grau, un noi de la meva edat, ens recordava una nevada de l’any 37…(D´aquí a sis o set Olimpiades farà cent anys, i qui sap si l’hereu de l´hereu seguirà en els seus tretze d’organitzar uns Jocs d’Hivern per diferents vegueries del Comtat). Ironies a banda, del que volia parlar és de la relativitat del fred a Catalunya o, al menys, les grans diferències entre Nord, Sud i terres de l’interior. Aquest any, les coses semblaven seguir les pautes del costumari català. Hi ha uns quants Sants que s´ajunten per acomiadar l’hivern: « Sant Pau bromic/troba Sant Antoni,/Sant Antoni allarga la mà/i troba Sant Sebastià,/Sant Sebastià reganya les dents/ i troba Sant Vicenç/Sant Vicenç rosega les crostes/i troba Carnestoltes,/Carnestoltes dura tres dies/vet ací Sant Maties/ tant de nitst com de dies. «. He posat lletra petita, per tal de tenir espai i obrir camí entre disfresses i berenades i arribar sants i estalvis a l’aplec de Sant Medir. Deixo per un altre dia unes dades que em deixen ben sorprès. Diu l’Amades, parlant de Sant Antoni, que “va desembarcar en una platgeta que per aquells temps hi havia on avui hi ha l’edifici del Parlament de Catalunya…”. Podria caure en la temptació de suposar que no fos la platja on va naufragar la nova llei electoral catalana.

martiolaya