Molta gent tenim costum, en llegir els diaris, de donar un cop d’ull a la secció de Cartes al Director. Diu que diaris anglesos van ser els primers en publicar-ne i aviat van afegir-se la majoria de diaris del món. En els diaris de gran tirada, el Director o els seus col.laboradors fan una tria que Déu n’hi do la feinada que els deu donar. Un diari, porta algunes notícies que neixen i moren el mateix dia; sovint, una Carta al Director sel.leccionada sobreviu per raons diverses. M’ha passat fa tres o quatre dies: en el diari (que és setmanari de Sant Cugat), aquesta setmana no sols han sel.lecionat per publicar, sinó que han remarcat amb fons acolorit i lletres negretes, la queixa innòqua d’una lectora que no està d’acord amb la valoració que ha fet d’un espectacle el crític teatral del Diari (amic meu, però igualment ho diria). L’endemà, en el Diari Avui, una carta em crida l’atenció,  aquesta sí, pel seu interès general. La signa el senyor Jaume V. Muntades, de Sant Adrià del Besòs i parla de la complicitat dels catalans per tal de defensar el país en l’època franquista, aspecte  viscut per molts de la meva generació. Discrepo en una cosa: penso que  no hi va haver mai “complicitat catalanista dels principals partits”, que no n´hi havia, sinó de la gent del poble, de diferent condició i tarannà. No es pas per encetar polèmica, a l’inrevés: m’agradaria ajudar a divulgar la tesi de que els principals partits també “haurien de ser l’element cohesionador” per arribar a acords acceptables. Amén.

martiolaya