Per molt que t’entretinguis amb gatades i vulguis dissimular l’espina que et molesta en els records; per molt que intentis començar de nou copiant rodolins d’un llibre que es prohivia pel fet de ser en català, ara vull recordar-ho a aquells que potser sovint obliden llargs anys de persecució. Em frenaré encara que una rateta em convida a recitar l’estrofa primera d´aquell conte de l’escombreta i el dineret.

Un dia, li va preguntar al gatet:

– A  veure quina veu tens?

I després d’aquell dolç « mèeu »

va començar aquella història

de la rateta polida

que es va trobar un dineret.

Doncs això és el que volia dir des d’ahir, quan vaig començar a donar-hi voltes: veureu que fins els dies de Nadal de l’any 1961 no va poder sortir al carrer una revista per a nois i noies, “Cavall Fort”, escrita en català i encara va ser possible perquè la gosadia  va ser ocultada entre les sotanes dels bisbes de Vic i Solsona. Dos o tres anys després, van començar a sortir, com per miracle, alguns llibres de ninots acolorits, rodolins de sucre candi i tapes dures de cartró.  Més endavant va néixer “La Galera” (el record inesborrable de l’amic Andreu Doria i Dexeus!) I més endavant una colla d’editorials, de col.leccions, de fires a Bolonya…Però ara sembla que es vulgui esborrar de la memòria col.lectiva que els nois i noies de parla catalana es van veure privats durant molts anys de la literatura pròpia en català. Fa tants anys!  I no podem badar! Si seguim embadalits el dia a dia bo i dexant fer, ens buidaran rebost i bodega. No ens deixararan ni un pa a la post.