Avui, Jaume, en el torn d´amics i amigues que presentem els conferenciants, m´ha tocat la comesa de presentar-te i vull que vagi per davant l´honor de fer-ho en el marc del protocol; i també, Jaume, la satisfacció personal de poder presentar i acompanyar a la mesa, un amic. Avui, en aquesta  Aula d´Extensió Universitaria en la que tots som, qui més qui menys, doctes en experiència vital, toca desenvolupar un tema d´història: “Origens i formació nacional de Catalunya a l´edat mitjana”. Algú, amb pragmatisme destraler i un punt de provocació de cara a un debat profitos, podría argumentar que la història ja està escrita i que, dit i fet, no cal donar-hi més voltes. D´aquí, doncs, la conveniència de dedicar unes paraules a la teva personalitat d´historiador format a l´escola de Vicenç Vives, i recordar de passada que es compleixen enguany  cinquanta anys de la seva mort. El gran historiador català, reconegut arreu,  va obrir sense embuts les portes de la crítica –i l´autocrítica!- en els manuals d´història usuals…Ara, ja podria donar-te la paraula; però abans hauria d´explicar, al menys, que et vas llicenciar en Història a la  Universitat de Barcelona, professor de la mateixa i més tard catedràtic d´Història de Catalunya a la UAC. Conservador del Institut Municipal d´Història i Coordinador del Pla de Museus de l´Ajuntament de Barcelona…Senador per Girona a les Corts Generals, Diputat del Parlament de Catalunya. I autor d´un munt de llibres, tants, que si només en llegís els títols m´enduria la meitat de temps de la conferència. Benvingut una vegada més a Sant Cugat, amic!

martiolaya