Comences jugant amb les paraules; t´engresques en adornar-les amb llatinades i mots amb deix arcaic; t´ajudes amb diccionaris vigents per allò de la parauleta entre cometes o el gir divertit d´una definició, i la joguina t´explota als dits. Avui, la glosa aguerrida i pragmàtica no té ni esma per a l´ironia ni el comentari més o menys  deseixit. Per raó de ceherència he de repetir la definició qu fa el deccionari del IEC de la paraula referèndum : votacíó  directa del poble per a provar o no una decisió política d´especial transcendència. (Edició 1995). Llegiu ara, si us plau, la definició de la mateixa paraula segons l´edició del “Gran Diccionari de la Llengua Catalana”(Diccionaris de l´Enciclopèdia) : Votació que fa el poble per aprovar o no una reforma   c o n s t i t u c i o n al o una nova constitució, proposada pel cos legislatiu o pel cap d´estat”.(Edició 1998).Com a mínim, molt més legalista i sobre tot més constitucional. El propi “Diccionario de la Real Academia Española” és molt més obert i proper al significat etimològic de la paraula llatina; i d´encotillament constitucionals no n´hi ha cap, al menys pel que fa a l´edició que he pogut consultar i que, si no és la darrera, deu ser la penúltima. Cal recordar que la Constitució vigent és de l´any 1978 i que hi ha coses que es podríen canviar. Caldrà vigilar no sortir-hi perdent, que hi ha qui malda, des del “Imperio hacia Dios” per tal que “en algunas regiones de España…” no ens passem de ratlla.  Ens tenen definits i vigilats; però som vius. Sobre tot tenim ganes de viure.

martiolaya