És com si ara fa tres o quatre lustres, la Nuri i jo us envièssim una postal des de Roma, que hi vàrem estar un dies amb matrimonis amics: “Hem anat al Coliseum i només entrar he dit en veu alta: jo ja hi he estat, aquí! I l´Ester que ho ha sentit i ja sabeu que creu en això de la reencarnació, m´ha començat a mirar com un expretor romà de províncies i em demanava que m´expliqués…Hem quedat que a l´hora de dinar en parlaríem tots plegats. Ho hem fet així i diria que ha quedat força decebuda de la meva domèstica, pobra, però gens trista relació amb el  llibre “Quo vadis?”. Per anar al gra: amb el PANEM ET CIRCENSES, pretenc fer memòria del coliseum romà amb homes i dones llançats a les feres i les llotges presidencials amb emperadors-dictadors vitalicis i el poble, amb entrada gratuïta, omplint l´estadi i demant sang; o, més aprop en el temps i la distància, la gent “bòria avall” per increpar i apedregar presos o passejar per les muralles entre les cames dels penjats; o les places plenes, criatures i tot, veient com setze jutges mengen fetge d´un penjat; o la guillotina que amb “politesse” talla caps en rodó. I així, tal com raja, el pa i els toros (ooole!), el pa i el futbol, el pa i la tele… Omplim el circ que ens han entrat a casa: la pantalla pagada, això sí, amb els estalvis d´esclaus alliberats…Avui, en escoltar l´informatiu de la tele, pensem-hi una mica: algú o alguns fa segles que ens enganyen, i aquest algú en sap molt i cada dia aprèn més coses. (Em queda per explicar l´estira i arronsa amb Sienkievicz, l´autor de “Quo vadis”, i l´opotunitatit (deu ser per la postal de Roma) de canturrejar: “Torna a Sorrento”, amb “funiculí-funiculààà”.

martiolaya